Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
Els fans
d’aquests quatre estats han rebut fervorosos el pa i el vi dels Metal Gods que
continuen de forma inapel·lable amb la seva concelebració del metall i tots els
seus aliatges.
A continuació, fragments d’aquests concerts celebrats a
Kalamazoo, Maryland Heights, Hunstsville i Daytona, aquest darrer dins del marc
del festival Welcome To Rockville on han ofert un setlist reduït sense bisos.
Tercer
i últim capítol de “Track by track”, la secció en la que en Halford posa negre
sobre blanc el context que ens permet veure més enllà de la simple lectura dels
versos de les quatre cançons que tanquen el rutilant nou treball de Judas Priest,
Invincible Shield.
TRIAL
BY FIRE
En
aquest tema estem parlant de la situació entre dues persones -ja sigui en una
relació, a la feina, l’escola o en qualsevol circumstància- on una és sotmesa
per una l’altra que es troba en una posició de superioritat.
Sempre
hi ha gent que parla a la teva esquena, acusant-te de manera infundada i això
literalment és un prova de foc. De vegades cal fer el cor fort. Les coses poden
esdevenir tan frustrants que sembli que només un miracle les pot redreçar. Però
aquí es quan arriba el punt d’inflexió: es tracta, novament, de trobar la força
i el poder interiors per arribar fins on siguem capaços per aconseguir les
nostre metes.”
ESCAPE FROM REALITY
“’Alguns dies sento que tot està perdut’. Tots
hem passat per això alguna vegada, oi?
La
música, però, sempre et farà lliure. La música sempre tindrà el poder d’oferir-te
l’oportunitat d’aixecar-te i caminar cap a la llum travessant la foscor.
Crec
que és molt útil fer servir les vivències d’una manera constructiva. Una vegada
que un moment passa, es converteix en passat i és important considerar que els
records, encara que només persisteixen a la teva ment, segueixen vius i pots
aprendre dels teus errors. Valorar la teva experiència, t’impulsarà cap
endavant!”
SONS
OF THUNDER
“Aquesta
pista m’encanta per la seva senzillesa. És directe i simple tant en els seus
arranjaments com en el seu desenvolupament. I nosaltres som la banda que pugem
una moto a l’escenari! Sempre he dit que la moto representa el metal perquè
és gran i sorollosa. A algunes persones els molesta, però per a nosaltres, quan
en veiem una o ens hi muntem, senzillament representa l’essència d’allò que
som, d’allò que soc. Quan surto amb la moto al final de l’espectacle, és la
culminació d’allò tan especial que hem creat els Priest i que és exclusivament
nostre. Hi ha alguna altra banda que faci això? Hi ha alguna altra banda que tregui
una moto a l’escenari? Hi ha alguna altra banda que tingui als seus fans
esperant aquest moment? És un fet que emfatitza aquest esperit únic dels
Priest.
Si
ets motorista, i jo ho era abans de tenir problemes d’esquena, tens una
sensació única de llibertat. És una experiència completa i inigualable. Jo
acostumava a fer quilòmetres i quilòmetres amb moto pel desert de Phoenix. És
una experiència extraordinària, difícil d’expressar amb paraules. És una
sensació eufòrica i edificant en el sentit que aclareix la teva ment i et
permet sentir la llibertat. Això és ‘Sons Of Thunder’. És un ‘temàs’ com en diem
a Anglaterra i no puc esperar aquesta nova gira per tocar aquesta cançó en
directe i escoltar la gent cantant el cor!”
GIANTS
IN THE SKY
“Aquesta
cançó és emotiva però a la vegada poderosa. I el que vull dir amb emotiva és
que parla de gent que estava en els meus pensaments i que sempre continuarà estant-hi.
Parlo de dos dels meus millors amics, en Ronnie James Dio i en Lemmy, i després
tens tota la resta de grans persones que hem perdut en aquest món durant
dècades de rock and roll, però especialment aquests dos nois.
Intento
unir en el record a grans músics que ens han deixat la música que viurà per
sempre. I un dels mitjans que té la música per a viure, és a través de la ràdio.
M'encanta la ràdio perquè quan vaig arribar a Amèrica fa 1000 anys, estava a la
meva habitació d'hotel a Nova York, vaig asseure’m davant de la ràdio i no vaig
parar de girar el dial. Vaig escoltar emissora rere emissora i tots els
diferents tipus de música que hi programaven. En tornar a casa, a Anglaterra no
teníem res de tot això, així que la meva relació amb la ràdio va començar als
Estats Units i mai m'ha abandonat.
Mai
oblidarem en Lemmy. Mai oblidarem en Ronnie. 'Homenatja a les llegendes fins
el final. Deixant aquest llegat, amic meu. Hi ha poder a l'aire, el món està en
flames, la seva energia està encesa. Ens van deixar tot el que tenien’. I
m’encanta aquesta secció de la cançó on fem una passa enrere i després ens tornem
molt, molt íntims i personals.
Això
és la música i aquest és el seu poder: com la vivim personalment, ja sigui com
a individus o col·lectivament durant un espectacle. Totes dues situacions són
genials, però quan només estàs tu i la teva música, crec que es crea una connexió
increïble. El vincle que es produeix en la música és perdurable i indissoluble,
i a 'Giants in the Sky' viurà per sempre.”
Judas Priest seguixen impertorbables la seva creuada en pos de la fe metàl·lica. A continuació es pot veure el xou complert al Rosemont Theatre, on també van exahurit els bitllets, i diversos clips del concert al The Armony de Minneapolis el dia següent.
Després d'esgotar les entrades a Connecticut i Pensilvània, el Covelli Center de Youngstown (Ohio) s'afegeix també a la llista de ciutats on els Defensors de la fe han fet ple absolut.
Alguns clips d'aquest concert, així com també del xou a l'Everwise Amphitheatre d'Indianapolis (Indiana), amb un inici de concert sense la presència de la cortina amb la inscripció dels versicles que apareixen a l'interior del llibret del nou àlbum i amb en Rob lluint un estrident hàbit vermell, tot seguit:
Segon lliurament de la secció "Track by track" on en Rob ens continua descobrint els significats ocults darrera les cançons d'Invincible Shield.
DEVIL IN DISGUISE
"Quantes vegades ens hem trobat en una situació en què ens han enganyat? Aquesta cançó tracta sobre com s'utilitzen les paraules i la informació per crear una idea i una visió totalment oposada als fets i a la realitat. Només cal mirar les notícies per comprovar que passa a tot arreu. Només has d'estar alerta per si entres en conflicte amb el diable disfressat."
GATES OF HELL
"Als Priest ens encanta divertir-nos amb els aspectes fantasiosos del metall. Aquest tema és com una pel·lícula: ens alçarem a l'infern, aixecarem les banyes i ens divertirem. Ja ho sabeu, ens reunim allà! Tornem a parlar sobre la fe en el metall i la glorificació de totes les coses que Judas Priest estimem del heavy metal."
CROWN OF HORNS
"Aquesta cançó és una espècie d'introspecció respecte a allò que ens passa mentre busquem l'amor. Crec que el què busquem és esperança i vaig aprendre per les males que allò que somies prové del propi dolor. Es tracta d'esperar el moment de la vida en el qual trobis la persona especial que et complementi i quan arribi l’amor, mantenir-lo viu. Un cop més, estem aportant una connexió amb allò que tots experimentem i unint-nos en aquesta gran recerca i la fi de l'enyorança. Tots preguem per amor i finalment el trobem."
AS GOD IS MY WITNESS
"Aquest peça tracta altra vegada el risc, la resiliència, l'autodeterminació i el fet d’avançar et trobis on et trobis."
Aquí
comença el primer capítol de “Track by track”, la secció onen Rob Halford aportarà llum a la foscor
analitzant els diferents significats que amaguen les lletres de les cançons d’Invincible
Shield.
PANIC
ATTACK
“Aquesta
primera cançó tracta sobre la manera en la que el món està dirigit per la World
Wide Web, per Internet i totes aquelles coses que aporten experiències
similars. Encara recordo la primera vegada que vaig escoltar que anava a poder
fer Internet. Per a mi va ser com l’espasa de Dàmocles de la que parlàvem a l’àlbum
Redeemer Of Souls. A la vida tot té dues cares: a dalt i a baix, dins i fora,
banc i negre. En aquell moment Internet es va presentar com una oportunitat
meravellosa per a què la humanitat fes grans coses, com està passant actualment
amb la IA. Però també estava l’altra cara de la moneda que és: ‘Oh, Déu meu! Això
podria convertir-se en una desgràcia i portar molt dolor i molta foscor al món’.
I d’això és del que parlem a “Panic Attack”. Estem parlant de la forma en la
qual Internet s’ha convertit en una arma que pot accedir a llocs realment foscos.
És una referència a aquest costat fosc de la xarxa. És tot un dilema perquè m’encanta
tenir el meu telèfon i poder veure tot allò que passa al món en temps real. És una
autèntica festa per al cervell, però també comporta ira, frustració, tristesa particularment
entre la gent més jove. I no podem deixar de banda aquesta vessant perquè tots en
som víctimes, sobretot quan la nostra salut mental i el nostre benestar segueixen,
en major o menor mesura, els dictats de tot allò que veiem a Internet. Contemplem
totes dues facetes, però l’objectiu d’aquesta cançó des del punt de vista líric
era evidenciar que actualment en el món ens trobem a la mercè d’Internet.” THE
SERPENT AND THE KING
“El
bé i el mal. La serp és el diable i el rei és déu. La major part de guerres que
han assotat la humanitat des del principi de la història, sempre han tingut darrera
alguna motivació religiosa o teològica. En qualsevol àmbit de la vida, sempre
hi ha extremismes que poden arribar a convertir una cosa preciosa en quelcom
abominable. Quan adorem a un déu ens comprometemamb determinats aspectes que proclama aquella
religió. Hi ha deïtats que professen ira i això és perillós. Només cal veure
que és el què està passant al nostre voltant a qualsevol punt del planeta.
Estic parlant del principi de l’univers, de sofre, d'estrelles, de foc, de l’infern i de
déu. Realment tracta de l'eterna batalla entre el bé i el mal.” INVINCIBLE
SHIELD
“M’encanta
aquesta cançó! Els Priest hem estat defensant i mantenint la fe en el heavy
metal durant cinquanta llargs anys. I el missatge no s’ha pervertit ni ha
canviat amb el temps: ‘Estimem el heavy metal en tota la seva puresa’.
Constantment estem reforçant aquesta creença i aquest compromís, però no només el
de la banda, sinó també el dels fans: ‘Tots portem armadures i junts aixecarem barricades’. La
comunitat del heavy metal reunieix resiliència, alegria i amor. I això forma un
escut invencible, la cançó que titula l’àlbum.”
Després
del sold out a Pennsilvània, els Sacerdots han seguit celebrant les seves
misses acerades al Cross Insurance Center de Bangor (Meine) i el MGM Music Hall
de Fenway (Boston). El llistat de temes a totes dues localitats ha estat el següent:
Invincible
Shield Tour Anthem / Panic Attack / You've Got Another Thing Comin' / Rapid
Fire / Breaking the Law / Lightning Strike / Love Bites / Devil's Child / Saints
in Hell / Crown of Horns / Sinner / Turbo Lover / Invincible Shield / Victim of
Changes / The Green Manalishi (With the Two Prong Crown) / Painkiller / The
Hellion / Electric Eye / Hell Bent for Leather / Living After Midnight.
Com
es pot comprovar, el repertori continua mantenint-se invariable en relació a les
darreres dates europees i les tres primeres americanes, i en el qual hi ha un
patró fixe de cançons, un conjunt variable que es van alternant entre elles -i
entre les que estarien “Metal Gods”, “You Don’t To Be Old To Be Wise” i “Sinner”-,
unes que s’han incorporat completament al setlist -com Devil’s Child”, “Crown
Of Horns”, “Victim Of Changes”, “The Hellion” i “Electric Eye”-, i d’altres que
han caigut prematurament com ha estat
el cas de “Beyond The Realm Of Death”, “Screaming For Vengeance”, “Trial By
Fire” i “Sword Of Damocles”.
El
xou complert de Bangor i diversos talls de Fenway tot seguit.
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.